Els fabricants de pasta (1)

Antigament hi havia molts fabricants de pasta d'abast local, els anomenats fideuers. Amb el blat que els aportaven els pagesos de la comarca, feien sobretot pasta per a sopa i fideus, macarrons i tallarines, que es venien a granel. En la dècada de 1960, a Espanya hi havia uns 300 fideuers que produïen uns 65 milions de quilos cada any. Es consumien menys de tres quilos de pasta per cap, anualment.

Després, l'elaboració de la pasta es va automatitzar molt, i això va fer que el volum de producció fos més gran que el de consum. Els fabricants petits van anar tancant, i la producció es va concentrar en poques mans. Avui, hi ha una cinquantena de fabricants de pasta a tot l'Estat, i els tres més grans fan el 70% de la producció, que en total és d'uns 200 milions de quilos anuals (uns cinc quilos per cap).

Actualment, la pasta simple "ja està molt vista", i cada cop es fa més pasta composta. També creix molt la producció de pasta precuinada.

Barilla

L'empresa italiana Barilla és la primera productora de pasta del món. Va ser fundada el 1877 pel besavi dels actuals propietaris. El 1971 es va haver de vendre a una multinacional nord-americana, però el 1979 la família Barilla va recuperar-ne la propietat.

Barilla fa pasta blanca i integral, amb el gèrmen del blat. Té una divisió de galetes i aperitius per a empreses de càtering i màquines expenedores.

Barilla empaqueta gairebé tota la seva pasta amb cartó reciclat. Fa pocs anys van estrenar una nova tècnica d'envasat per omplir al màxim les capses, cosa que va permetre estalviar, a més de diners, un 5% de cartó i força energia en la cadena de distribució.

Diu Barilla que, encara que cada cultura tingui gustos diferents, la pasta és un aliment universal, i per tant el seu mercat és el món. La seva ambició és que les marques del grup siguin les favorites dels consumidors de tot el món.

Buitonil

Aquesta marca la fabrica una empresa italiana fundada el 1827, que va ser comprada per la multinacional Nestlé el 1988.

Nestlé es dedica sobretot a l'alimentació, però també és la propietària dels laboratoris Alcon i Cusí (oftalmologia) i té el 26'3% de L'Oréal (cosmètica), que al seu torn té Synthélabo (farmàcia). Algunes marques seves són Maggi, Litoral, Buitoni, Solís, La Tortillería, Nidina, Nativa, Sveltesse, La Lechera, Flanby, Dalky, MG, LC1, Flor de Esgueva, Camy, Nesquik, Dolca, Crunch, After Eight, Smarties, Nescafé, Bonka, Cappuccino, Nestea, Eko, Findus, Chocapic, Estrellitas, Aigua de Viladrau, Libby's o Friskies. A més té un acord amb Coca-Cola per explotar el creixent mercat de begudes a base d'herbes, i està comprant la multinacional d'alimentació animal Purina.

Nestlé és una de les empreses més poderoses del món. Està entre les 40 més riques (la primera en alimentació), i participa en grups empresarials com el Fòrum Econòmic Mundial, que determinen el rumb de l'economia mundial, que posteriorment serà seguit per institucions governamentals com l'Organització Mundial del Comerç o la Unió Europea. Nestlé és membre del BHF (Business Humanitarian Forum), una institució creada per l'ONU per tal que les empreses intervinguin en l'acció de les organitzacions humanitàries.

També forma part d'Europen, un grup empresarial dedicat a posar traves a la reducció en l'ús d'embalatges i al seu reciclatge, i d'EuropaBio, un altre grup dedicat a potenciar els aliments transgènics. Nestlé creu que l'enginyeria genètica millora la qualitat nutritiva dels aliments i la productivitat agrícola, i ha manifestat que seguirà fent servir ingredients transgènics sempre que la seva recerca li indiqui que són segurs per a la salut.

Diverses organitzacions cíviques, coordinades per la International Baby Food Action Network, denuncien des de fa anys la Nestlé per la promoció que fa de la llet en pols per a nadons. En països amb un poder adquisitiu baix, la llet en pols surt cara, i les mares la dilueixen més del compte. Això, junt amb que les condicions higièniques solen ser pobres, fa que molts nadons pateixin el que s'ha anomenat la "malaltia del biberó", que és una combinació de malnutrició, diarrea i deshidratació. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que cada any moren un milió i mig de nadons d'aquesta malaltia.

Segons l'OMS, molt poques dones tenen problemes fisiològics que els impedeixin alletar els seus fills. Però els fabricants volen vendre llet en pols encara que no sigui necessària, i per aconseguir-ho usen tàctiques com ara obsequiar els pediatres o regalar mostres a les mares als hospitals. L'OMS ha prohibit aquestes i altres pràctiques promocionals, però Nestlé i altres empreses les segueixen usant.

Diet-Rádisson

Marca que pertany a Pagesa (Productos Alimenticios General Española S.A.), una empresa familiar fundada el 1941. Té més de 100 productes dietètics, de les marques Pagesa i Diet-Rádisson, i també cafè (Oro-Expres) i preparats en pols (Tocy).

Pagesa elabora la majoria dels seus productes. En el cas de la pasta compra la sèmola, determina les fórmules i decideix la forma d'envasat (es fa el més lleuger possible), i l'elaboració la fa un fabricant de pasta català. Té pasta integral (sense gèrmen), enriquida amb gluten, i multifibra (amb fibra de diferents cereals i pèsols).

Pagesa intenta que les matèries primeres siguin d'orígens geogràficament propers. Els seus productes es venen sobretot en grans superfícies i supermercats, i en algunes botigues de dietètica i herbolaris.

 

 

El Pavo

Aquesta marca és de l'empresa Flo, fundada per Ramon Flo el 1898. L'any 2000, l'empresa Gallina Blanca (del grup Agrolimen) en va comprar el 50% (i té una opció per comprar el 50% restant el 2005). L'objectiu de la compra és ajuntar les forces d'ambdues empreses per tal de potenciar les marques respectives.

Flo és l'únic fabricant espanyol que fa pasta fresca. És líder de mercat a Espanya en canelons i en pasta fresca (fa pocs mesos que ha passat al davant de Buitoni). Tots els farcits (carn espanyola, pernil ibèric, formatges suïssos) són frescos, i els ous de la pasta amb ou també. A més d'El Pavo, té les marques Del Castillo i La Ideal.

L'empresa Flo té vocació innovadora: ha introduït a Espanya els canelons (el 1911), la pasta farcida, la pasta amb ou i la pasta fresca, entre altres coses.

També fa salses, truites i amanides fresques. Els últims anys està fent esforços per incrementar la seva presència a l'estranger.

Gallina Blanca

Aquesta marca és de pasta precuinada. La pasta no la fa Gallina Blanca, sinó que la compra a diferents proveïdors (el principal és l'empresa Flo), i ella fa la resta del procés.

Quan es va fundar l'empresa Gallina Blanca, el 1937, feia sopes deshidratades. El 1954 va introduir al mercat espanyol el cubet de brou, un invent alemany. Va ser un gran èxit que va disparar el creixement de l'empresa, fins arribar a formar el que avui és el grup Agrolimen. El 1964 una multinacional nord-americana va comprar el 50% del grup, però el 1996 la família Carulla va recuperar-ne el control.

Agrolimen està format per una quarantena d'empreses. Entre altres, en alimentació té Gallina Blanca (Avecrem, Pastarroz, Sopinstant), Solete, les caves Montferrant i Roger Goulart, i el 50% de Flo (El Pavo), de La Sirena i Fresh&Fresh (congelats), i de la filial espanyola de Purina (Dog Chow, Cat Chow, Dog Menu, Puppy Chow). En restauració té Pans&Company, Pastafiore, Bocatta (87%), Caffé di Fiore i Fresh&Ready. En confiteria té Joyco (Solano, Trex, Boomer, Bang Bang, Chimos, Dunkin, Chunkis, Pim Pom), i en higiene té el 40% d'Arbora&Ausonia (Ausonia, Evax, Dodot, Dodotis, Lindor).

Agrolimen és un grup en expansió. L'any 2000 va comprar la majoria de Bocatta, el principal i gairebé únic competidor de Pans&Company (que pertanyia a Agrolimen des de la seva fundació). Un dels seus objectius és posar de moda l'entrepà, com a fast-food, a l'estranger (ja hi ha establiments a Andorra, França, Portugal, Itàlia, Puerto Rico i Venezuela). Vol estendre La Sirena per tot Espanya (fins el 2000 només era a Catalunya).

Gallo

El Grupo Gallo és líder a Espanya en pasta seca ininterrompudament des de l'any 1967 (actualment té prop del 40% de quota). Fa les marques Gallo, Faisán, Saula, Águila i Espona, i la pasta de marca blanca per a Eroski i El Corte Inglés. També té pasta fresca, però li fabrica una empresa italiana.

La planta de Granollers és la més gran del grup. Hi entren 100.000 quilos de blat per hora, i s'hi fan 140.000 quilos de pasta diàriament. Hi ha un magatzem "intel·ligent", en el qual grues informatitzades guarden i localitzen automàticament 13.000 paletes repartides en 19 pisos. Tota aquesta producció la controlen 60 persones entre tots els torns (la planta funciona dia i nit, com totes les del grup; en ocasions, també funcionen en dies festius i caps de setmana).

Dues de les plantes de producció del Grupo Gallo tenen instal·lat un sistema de cogeneració d'energia: una part de la calor que desprèn la combustió del gas natural s'aprofita per generar més energia per a les plantes (la qual cosa permet estalviar fuel) i per escalfar aigua per a calefacció, dutxes etc.

Grupo Gallo té la voluntat de seguir sent una empresa familiar que produeix només a Espanya, tot mantenint el seu lideratge.

La familia

Aquesta marca pertany al Grupo Siro des del 1998. El Grupo Siro es va fundar el 1991, i va comprar diverses empreses d'alimentació. Actualment és el primer productor espanyol de patates rosses i aperitius (Rosdor, Dora, Rio), el segon de pasta (La familia i Ardilla) i el tercer de galetes (Siro, Reglero).

El Grupo Siro ha tancat algunes de les seves plantes per concentrar la producció a Venta de Baños (Palència), i en tots els casos s'ha preocupat que els treballadors no es quedessin sense feina. Per exemple, quan va tancar la planta on s'havia fet La familia, a Sant Cugat Sesgarrigues, va arribar a acords amb tres empreses catalanes per recol·locar els treballadors. Una de les plantes de patates rosses la va vendre amb la condició que l'empresa compradora mantingués tots els llocs de treball.

 

La Moianesa

La Moianesa és la marca d'una empresa familiar del mateix nom, fundada pel besavi de l'actual propietari. Té una planta de producció petita i poc tecnificada (els espaguetis s'envasen manualment). La pasta s'asseca a baixa temperatura.

La Moianesa també elabora pasta per a altres marques, algunes de pasta ecològica. En aquest cas, la planta es dedica una jornada sencera només a la pasta ecològica. Fa anys, l'empresa també es dedicava a distribuir a botigues de tot Catalunya, però amb la proliferació dels hipermercats moltes botigues petites van tancar. Llavors va decidir concentrar-se només en la producció.

La Moianesa no té voluntat de servir a grans superfícies ni de créixer en volum de producció, perquè valora molt la independència i el fet de poder donar una atenció personalitzada als clients.

 

Pedragosa

Aquesta marca va ser creada l'any 1905 per la família Pedragosa, de Barberà del Vallès, que va produir pasta fins el 1997. Aquest any la fàbrica va tancar, perquè la tercera generació de la família ja no estava interessada a seguir amb el negoci. Uns quants treballadors van comprar la marca i van fundar una empresa comercial, Papsa. Ven pasta feta a Catalunya (40%), França, Itàlia i Alemanya.

Papsa no vol entrar a les grans superfícies perquè, segons diu, "no volem vendre'ns la camisa". A Papsa estan satisfets d'oferir al petit botiguer puntualitat, atenció individualitzada i un bon preu.