La pasta: més informació

¿Integral o blanca?

El segó s'ha separat del gra des de l'antiguitat, amb l'objectiu que la pasta trigui menys a bullir. A més, es creia que la pasta blanca era més "pura" que la integral. No obstant, durant molt temps la pasta blanca (com el pa blanc) ha estat reservada a les capes socials altes, perquè és més cara: requereix el procés de refinat, i s'obté menys quantitat d'aliment per hectàrea cultivada.

La pasta blanca només conté proteïnes i midó. Si s'hi afegeix el segó, també tindrà fibra, minerals i algunes vitamines. Si a més duu el gèrmen, llavors conté greixos i més vitamines. Alguns fabricants opten per enriquir la pasta blanca amb vitamina B o ferro, per compensar la pèrdua del segó i el gèrmen. La pasta semiintegral és menys dura que la integral, i més nutritiva que la blanca.

  • En alguns supermercats, la pasta integral és a l'apartat de productes dietètics. També es venen segó i gèrmen de blat per separat.
  • És desitjable que als envoltoris de la pasta integral hi indiqui si duu el gèrmen o no, perquè la diferència qualitativa és important. Als elaboradors els resulta més còmode no posar-l'hi, perquè escurça la caducitat de la pasta i perquè se'n fan més diners si es destina a la indústria cosmètica o farmacèutica.

La pasta ecològica

La pasta convencional pot haver estat exposada a productes químics en diferents punts del procés. Les llavors del blat (i de la majoria de plantes) es tracten amb fungicides. Als cultius s'hi tiren fertilitzants i plaguicides químics; si són sistèmics (és a dir, si penetren dintre de la planta), al gra del blat n'hi poden haver residus, inclús si s'apliquen quan encara no s'ha format. D'altra banda, a l'aire hi ha molts metalls pesants, que poden quedar adherits al segó de blat. Als magatzems de gra s'hi solen tirar fumigants per evitar o combatre l'aparició d'insectes o fongs. Aquests fumigants són gasos molt volàtils (se'n van per l'aire), però és difícil assegurar que al segó no n'hi queda cap residu. Els molins i les plantes de producció convencionals se solen segellar dues vegades l'any per aplicar-hi fumigants.

En l'agricultura ecològica no es fa servir cap producte químic. És impossible evitar que els metalls pesants de l'aire contaminin el blat, però almenys els camps de conreu estan lluny de fonts importants de contaminació (com carreteres transitades o determinades fàbriques). Mentre el gra de blat ecològic està emmagatzemat, es pot barrejar amb un tipus de sorra que evita l'aparició de plagues. Els molins i les plantes de producció es netegen amb aigua i sabó, i aire comprimit i aspiradors.

Pel que fa a additius, en la pasta convencional se'n permeten 3 en els farcits, 8 a la pasta fresca i 16 a les verdures deshidratades. D'aquests, a la pasta ecològica se'n poden fer servir un en els farcits, 5 a la pasta fresca i un a les verdures deshidratades.
  • Entre els fumigants que es fan servir a Espanya hi ha el bromur de metil, un gas altament tòxic i molt perjudicial per a la capa d'ozó, que ja està prohibit a diversos països (l'any 2005 no es podrà fer servir enlloc).
  • L'administració inspecciona els pagesos i elaboradors ecològics per comprovar que compleixen les normatives. En canvi, no inspecciona els convencionals per controlar quins tractaments fan.

La fibra "miraculosa"

El 1974, alguns metges van publicar un estudi que establia una possible relació entre menjar fibra i no patir càncer ni malalties coronàries, perquè havien observat que als pobles de l'Àfrica, amb una dieta bàsicament vegetal i per tant rica en fibra, no hi havia tants casos d'aquestes malaties com als Estats Units. De resultes, la dieta rica en fibra es va posar de moda: va ser el boom del pa integral i els cereals All bran ("només segó"). Però més endavant es va veure que, de fet, la causa que als Estats Units hi hagués més càncer no estava en el que es menja a l'Àfrica, sinó en el que es menja, en excés, als Estats Units: la carn!

La fibra va bé perquè facilita el moviment de l'intestí, però no es digereix. Alguns nutrients (com ara els minerals, del mateix blat integral o d'altres aliments) es poden combinar amb la fibra, i llavors aquests tampoc no els digerim (ja ho deia Hipòcrates fa 2500 anys: "el pa moreno és més laxant, el pa blanc més digestiu"). En una dieta normal això no és inconvenient, però si la dieta és pobra en minerals, abusar de la fibra pot afavorir la desnutrició.

Caducitat

Si la pasta s’asseca a temperatura baixa, o si conté el gèrmen del blat, caduca abans. No obstant, els períodes de caducitat que consten als paquets solen ser els mateixos per qualsevol tipus de pasta. Però, a no ser que una botiga no renovi gaire sovint la mercaderia, és estrany trobar-hi pasta caducada; de fet, que es faci malbé o no depèn molt de les condicions de conservació. Podem detectar si una pasta està caducada perquè s’hi fan petites papallonetes o corcs.


Transparència

Per fer la recerca, hem adreçat a totes les empreses un qüestionari, hi hem parlat telefònicament, i n'hem visitat algunes. En general ens han atès molt amablement. Grupo Gallo i CPB no han respost el qüestionari. Tot i que ens han facilitat algunes informacions per telèfon, la comunicació amb elles ha estat dificultosa. La filial de Nestlé a Catalunya tampoc no ha respost el qüestionari, però el departament de relacions públiques ens ha atès bé.

Un cas a part és Agrolimen: una de les seves característiques és la manca de transparència. L'empresa de relacions públiques que té contractada ens ha explicat que cap directiu d'Agrolimen no ha concedit mai entrevistes, i que el grup "no té visibilitat externa".

 

• La pasta | Fabricants 1 | Fabricants 2 | +Informació

CRIC — Pl. Molina 8, 1er, 08006 Barcelona
93 412 75 94 — cric@pangea.org — www.opcions.org