Las neveras: más información

La capa d'ozó i les neveres

L'ozó és una molècula formada per tres àtoms d'oxigen. Una de les capes de l'atmosfera està formada bàsicament per ozó, que té la propietat de no deixar travessar els rajos ultravioletes de tipus UVB provinents del Sol; aquests rajos són perjudicials per a la vida.

En la nostra activitat a la Terra, deixem anar moltes substàncies cap a l'atmosfera. Algunes contenen clor (PVC, lleixiu), que es combina amb l'ozó, de manera que la capa passa a estar formada per dos tipus de molècules: clor i un àtom d'oxigen per una banda, i dos àtoms d'oxigen per una altra. Aquestes molècules no filtren els rajos UVB, i per tant conformen un "forat" a la capa d'ozó a través del qual aquests rajos arriben fins a la Terra.

L'any 1974, els científics Rowland i Molina van publicar un estudi que indicava que els CFCs podien contribuir a destruir la capa d'ozó; diversos estudis posteriors confirmaven la hipòtesi (de fet, són els principals causants del forat). El 1985 es va veure que el forat de la capa d'ozó sobre l'Antàrtida era més gran que els Estats Units. El 1987 es va signar el Protocol de Montreal, que establia que no es podrien fabricar ni usar CFCs més enllà de 1995, amb algunes excepcions —va ser el primer acord internacional que s'ha pres per protegir el medi ambient. DuPont ja havia patentat diversos gasos HCFCs i HFCs, que es podien usar en substitució dels CFCs. L'empresa va invertir quantitats milionàries en la producció d'aquestes substàncies, i quan es va veure que tampoc no són segures per a la salut del planeta va pressionar perquè es fessin servir de totes maneres. El 1994 hi va haver una revisió del Protocol de Montreal; a la reunió hi havia més representants de la indústria que governamentals, i només sis països hi tenien més delegats que DuPont.

El 1995, amb els CFCs ja prohibits, el refrigerant més usat va passar a ser l'R134a (un HFC), i per inflar l'espuma aïllant es va passar a usar sobretot l'R141b (un HCFC). Tots dos són de DuPont, i contribueixen molt al canvi climàtic. L'R141b és força perjudicial per a la capa d'ozó, i l'R134a ho és poc.

Però, ja al 1993, havien sortit al mercat les primeres neveres amb el refrigerant R600a, i amb ciclopentà per inflar l'espuma aïllant. Cap d'aquestes dues substàncies no causen cap perjudici mediambiental. Els darrers anys, la majoria de fabricants van adoptant aquesta nova tecnologia. Cal dir que campanyes de sensibilització com les dutes a terme per Greenpeace han contribuït en bona mesura al canvi. De fet, la mateixa Greenpeace va impulsar un dels projectes industrials de reconversió a l'R600a, l'anomenat "Greenfreeze".

 

Les neveres "no frost"

Quan el vapor d'aigua (gas) toca una superfície freda, es condensa i es fa líquid. Per això a l'estiu es formen gotes d'aigua als gots de cafè amb gel.

Quan el vapor d'aigua que hi ha dintre el congelador toca el serpentí, es condensa i es torna líquid. Però com que hi fa molt fred, es glaça. De mica en mica, la capa de gel que cobreix el serpentí es va fent més gruixuda.

A les neveres no frost o frost free (sense gebre) hi ha un circuit escalfador embolicat al serpentí del congelador. Un temporitzador fa que cada cert interval de temps s'engegui l'escalfador, que fon el gel. Quan el serpentí ha arribat a una certa temperatura, l'escalfador s'apaga. Tot això fa que una nevera no frost consumeixi més.


 

La casa domòtica

Sembla que no trigarem gaire a veure normal que les neveres "sàpiguen" el que contenen, gràcies a un processador incorporat, i enviïn elles mateixes una comanda a la botiga de queviures a través d'Internet.

La majoria de fabricants ja han començat a comercialitzar el que anomenen "electrodomèstics domòtics". Tots estan interconnectats, i a la nevera hi ha una pantalla on es mostra, per exemple, si algun fogó de la cuina s'ha quedat encès, o suggeriments de menú d'acord amb el contingut de la nevera. També s'hi pot veure la televisió o el vídeo.

 


Alguns consells pràctics

En comprar la nevera

  • Que faci servir refrigerant R600a i ciclopentà per a l'aïllament (ho haurem de buscar a l'interior de la nevera). Moltes botigues encara posen l'adhesiu "Sense CFC" o "CFC-Free" a les neveres; avui, aquests reclams no tenen cap significat, perquè els CFCs estan prohibits des del 1995. El que sí que és interessant és "Sense HFC", perquè vol dir que el refrigerant és R600a.
  • Com més eficiència energètica, millor. Una nevera amb nivell C pot resultar a llarg termini més cara que una amb nivell A, encara que el preu sigui inferior.
  • Com més gran és una nevera més consumeix, per això és convenient no comprar-la més gran del volum que ens és necessari. Les no frost consumeixen més que les altres.
  • Alguns models permeten apagar separadament la nevera i el congelador. Així es pot desconectar la nevera per exemple si hem d'estar uns quants dies fora de casa.
  • Pel que fa als congeladors, els de tipus cofre gasten menys que els verticals. També és convenient plantejar-nos la mida que ha de tenir, que pot ser funció de... la quantitat d'aliments precuinats que volem menjar.
  • Si fa poc soroll estarem més de gust a casa.

En usar la nevera

  • Cal posar-la en un lloc fresc, lluny del forn o la cuina i que no li toqui el sol. L'esquena ha d'estar ben ventilada i sense pols.
  • Si hi posem coses calentes la fem treballar més del necessari.
  • Es recomana regular la temperatura al voltant dels 5ºC.
  • Obrir la porta el mínim nombre de vegades, i tenir-la oberta la menor estona possible. Obrir-la durant 10 segons implica que trigarà 40 minuts en tornar a la temperatura on estava abans d'obrir.
  • Si descongelem el menjar a dintre la nevera, aquesta aprofita el seu fred.
  • Si la nevera està molt buida consumeix més, perquè l'aire no reté el fred. Es recomana que estigui aproximadament tres quarts plena. Si no hi tenim menjar hi podem posar qualsevol cosa, per exemple gerres d'aigua.
  • Les que no són no frost consumeixen més quan el gruix de gel és gran. Per això és convenient descongelar-les regularment.
  • El segellat de la porta ha d'estar en bon estat.

 

 

Lobbies

Al número 2 d'Opcions hi podeu trobar la descripció de la majoria de lobbies que esmentem en aquest article. N'apareixen dos de nous, que es defineixen a si mateixos de la manera següent:

UNICE – Union of Industrial and Employers' Confederations of Europe (Unió de les Confederacions Europees d'Industrials i Empresaris; agrupa les patronals empresarials dels països europeus)

"Tenim tres missions: promoure els interessos professionals comuns de les empreses representades pels nostres membres, informar els processos de presa de decisions en l'àmbit de la Unió Europea per tal que les polítiques i les propostes legislatives que afecten el món empresarial a Europa prenguin en consideració les necessitats de les empreses, i representar els nostres membres en el diàleg entre els interlocutors socials, al qual el Tractat de la Unió Europea dóna una importància màxima".

USCSI – United States Coalition of Service Industries (Coalició Nordamericana d'Empreses de Serveis)

"És l'organització empresarial més important que es dedica a reduir les barreres a les exportacions dels Estats Units i a desenvolupar polítiques internes nord-americanes constructives, incloent-hi les polítiques sobre impostos, que potenciïn la competitivitat global dels seus membres".

"Ha tingut un paper clau en el treball del GATS i en els Acords sobre Serveis Financers i de Telecomunicacions que ha pres l'OMC".

"La capacitat de l'USCSI per usar les negociacions en el comerç de serveis per satisfer els interessos dels seus membres no té parangó. Representa agressivament els interessos dels seus membres en tots els fòrums dels EUA i internacionals en els quals es poden potenciar els objectius dels seus membres".

 

• Les neveres | Fabricants 1 | Fabricants 2 | +Informació

CRIC — Pl. Molina 8, 1er, 08006 Barcelona
93 412 75 94 — cric@pangea.org — www.opcions.org