La llet
Els mamífers ens alimentem només
de llet en la primera etapa de la nostra vida. L'aigua que conté ens
hidrata, les proteïnes i minerals ens construeixen, els sucres
i greixos ens proporcionen energia i les vitamines ens protegeixen.
Els humans bevem llet d'altres mamífers des que vam començar a
domesticar animals -abans només n'aprofitàvem la carn i la pell.
A Europa primer vam domesticar les cabres i els xais, pels volts del 9500 aC,
i vam trigar 1.000 anys més a domesticar les vaques, més difícils
de manejar. A la Xina i el Japó encara avui continuen sense prendre llet
d'altres mamífers.
A les antigues Grècia i Roma el formatge era un aliment apreciat, però no
es bevia llet. La llet la feien servir les classes riques per suavitzar i blanquejar
la pell.
Tipus de llet
Els últims decennis s'ha estès molt el consum de llet
sense tot el seu greix. S'anomena semidesnatada si conté entre
un 1'5% i un 1'8% de greixos, i desnatada si en conté un 0'5%
com a màxim. La llet sencera n'ha dur almenys un 3'5%.
Si es treu l'aigua de la llet, s'obté llet en pols. Si es treu una part
de l'aigua i s'hi afegeix sucre, s'obté llet condensada. La llet concentrada
i l'evaporada s'obtenen traient una part de l'aigua respectivament de la llet
pasteuritzada i esterilitzada.
Composició
Després de l'etapa de lactància, els humans solem prendre
llet de vaca, al nostre continent. La composició varia entre
races de vaques i també entre estiu i hivern, perquè depèn
de l'alimentació de les vaques. La proporció dels principals
components és aproximadament aquesta:
Aigua, 86'5%.
Lactosa, 5%. És un sucre, font d'energia. Quan es descompon es
transforma en àcid làctic.
Greixos, 4%. Estan continguts dins d'una membrana, formant glòbuls
esfèrics. Si deixem reposar la llet fresca els glòbuls
van ascendint (perquè pesen menys que l'aigua) i es van agrupant.
Per això es forma una capa amb tot el greix a la superfície,
i a sota queda llet desnatada. La membrana protegeix els greixos de ser
atacats per la lipasa, un enzim que els descompondria i faria que la
llet es fes rància.
Proteïnes, 3'5%. La més abundant és la caseïna.
Forma uns glòbuls anomenats micel·les que dispersen la
llum; això és el que dóna color blanc a la llet.
Si després de munyir no refredem la llet, s'hi va formant àcid
làctic i les micel·les es coagulen formant mató (el
mateix procés té lloc a l'estómac durant la digestió,
la qual cosa protegeix la salut del sistema intestinal). La caseïna
té propietats adhesives i s'usa en la fabricació de paper,
plàstic i cola.
Minerals i vitamines, 1%. Com és sabut,
la llet és rica en calci (uns 120 miligrams per cada 100 grams).
També conté fòsfor, magnesi, sodi i oligoelements.
Les vitamines més abundants són l'A, la B2 i la B12.
Procés d'elaboració
Fins no fa gaires anys era habitual comprar la llet a granel. Un
cop a casa la bullíem i ens la preníem. Ara està prohibit
vendre llet a granel, per evitar que es transmetin malalties com
el tifus o la tuberculosi per culpa de no bullir-la adequadament.
Des que es muny la vaca fins que arriba al prestatge de la botiga,
la llet se sotmet a tots o alguns dels processos següents (depenent
del tipus de llet se'n faran uns o altres).
1- Refredament i recollida
Eixint de munyir la vaca, el ramader ha de guardar la llet en un tanc,
on ha d'arribar a 4ºC en unes dues hores. Les indústries làcties
recullen la llet dels ramaders o de cooperatives agràries. A Catalunya
es prenen mostres de tota la llet que es recull i s'analitzen al laboratori
agroalimentari de la Generalitat, a Cabrils. Les indústries lleteres
també analitzen pel seu compte la llet que els arriba.
2- Clarificació o neteja
La llet es filtra o bé se centrifuga per treure'n la brutícia
i altres partícules sòlides. Hi poden haver cèl·lules
del teixit de la mamella i leucòcits, sobretot si la vaca ha tingut
mamitis (una infecció de les mamelles).
3- Pasteurització
Consisteix a escalfar la llet durant una estona, de manera que s'eliminen tots
els microbis patògens i quasi tots els no patògens. També s'atura
l'acidificació de la llet. Actualment se sol fer duent la llet a 70ºC-75ºC
durant uns 15 segons.
Si la llet està destinada a ser esterilitzada, en lloc
de pasteuritzar-se es pot termitzar: portar-la a 60ºC-65ºC
durant un interval de temps més llarg. Així es conserva
fins que arriba al següent pas del procés.
-
Als països del nord d'Europa és habitual
prendre llet fresca, és a dir, només
pasteuritzada. És típica la imatge del repartidor que deixa cada
matí una ampolla de llet a la porta de les cases britàniques.
4-
Desnatat
El greix se separa de la llet per centrifugació. La màquina desnatadora
es pot regular perquè separi més o menys greix, i així s'aconsegueixen
els diferents graus de desnatat.
També es pot obtenir llet semidesnatada
barrejant-ne de sencera i de desnatada.
5-
Additius
A la llet s'hi poden afegir estabilitzants (es fan servir sobretot a la desnatada
esterilitzada), emulgents, etc. D'altra banda, els últims anys s'ha posat
de moda la llet a la qual s'afegeixen minerals, proteïnes, vitamines, alguns àcids,
fibra, etc. Tots aquests ingredients (així com els aromes dels batuts)
s'afegeixen en pols en aquest punt del procés.
- La legislació vigent estableix que tots els additius i
enriquiments que s'afegeixin a la llet s'han de declarar a l'etiqueta.
6-
Homogeneïtzació
És sotmetre la llet a una pressió alta que trenca la membrana
dels glòbuls de greix, de manera que aquests queden dispersos per la
llet i no s'acumulen a la superfície. S'ha de fer després de la
pasteurització, que inactiva la lipasa. Es fa més que res perquè es
creu que així l'aspecte de la llet és més agradable per
al consumidor.
7-
Esterilització (UHT)
Després de la pasteurització, a la llet queden bacteris - no perjudicials
- i enzims, que actuen sobre els components de la llet. L'objectiu de l'esterilització és
aturar completament tota activitat, per tal que es mantingui més temps
inalterada. S'aconsegueix escalfant molt la llet (UHT ve de l'anglès
Ultra High Temperature, temperatura molt alta) durant un petit interval de temps
(uns 140ºC durant 3 o 4 segons). Es pot fer fent circular la llet per un
tub envoltat per un altre tub amb vapor d'aigua (una mena de bany maria), o
bé injectant vapor d'aigua a la llet mateixa, un cop envasada; en aquest
cas, després de l'esterilització s'han de treure de la llet les
partícules d'aigua que hi quedin. Aquesta segona tècnica és
la més usada actualment, i s'anomena uperització.
La temperatura molt alta fa que es trenquin les cadenes d'aminoàcids que
formen les proteïnes, i que es desnaturalitzin algunes vitamines. Això fa
perdre gust i valor nutritiu a la llet. En els tractaments tèrmics, doncs,
cal trobar un equilibri entre el temps de conservació de la llet i la
seva qualitat nutritiva. A mesura que les empreses lleteres creixen s'allarga
el temps que transcorre entre els diferents passos del procés (incloent-hi
la distribució a grans distàncies), de manera que la balança
s'inclina cap a l'augment del temps de conservació. Això permet
també estalviar en refrigeració als camions distribuïdors
i a les botigues. Actualment la llet UHT pot trigar fins a cinc mesos a caducar
(sense obrir l'envàs), mentre que la pasteuritzada triga menys d'una setmana.
- Si la llet s'envasa en ampolla de plàstic la temperatura
d'esterilització no és tan alta (uns 120ºC). Això fa
que tingui un gust més dolç.
8-
Envasat
Avui, la major part de la llet s'envasa en tetrabric. És un
envàs format per una capa de plàstic, una d'alumini i una de paper.
No es pot reciclar totalment, perquè separar el plàstic i l'alumini és
molt costós. Només se'n pot separar el paper, posant el tetrabric
en remull. A l'Estat espanyol, el destí de la gran majoria de tetrabrics és
l'abocador o la incineradora; en aquest cas s'alliberaran a l'atmosfera organoclorats
i metalls com l'alumini.
El tetrabric es fabrica amb alumini verge (no reciclat), i l'extracció de
bauxita, el mineral d'on prové l'alumini, és molt costosa mediambientalment.
Segons Greenpeace, el cost energètic de fabricar un envàs tetrabric és
tres vegades més gran que el de fabricar un envàs de vidre verge
i quasi cinc vegades més gran que el de fabricar un envàs de vidre
reciclat.
Alguns fabricants ofereixen llet en ampolla de plàstic PET perquè hi
ha un segment de consumidors que la prefereixen. El plàstic PET és
reciclable.
Envasar la llet en ampolles de vidre té sentit si es poden reutilitzar,
retornant-les a les botigues i d'aquí als fabricants; a Espanya no s'han
establert mecanismes que ho facilitin. Només usen envasos de vidre algunes
llets destinades a restauració i algunes llets ecològiques. És
convenient guardar la llet en ampolla de vidre en un lloc sense gaire llum.
- El tetrabric és un envàs d'un sol ús. Segons
Greenpeace, a la ciutat de Madrid l'ús d'envasos tetrabric
genera unes 30 tones de residus cada dia. És una marca registrada
de Tetra Pak, una de les empreses més poderoses d'Europa.
A la granja de vaques
La
genètica
Com tots els mamífers, les vaques donen llet després de tenir
un fill. Es calcula que quan les vaques es van començar a domesticar
generaven uns 1.000 litres de llet per part, que és el que necessitava
mamar un vedell fins que podia menjar altres aliments. Avui en poden generar
uns 9.000.
Aquest increment en la productivitat s'ha aconseguit sobretot gràcies
a la selecció genètica. Avui a Europa les vaques es reprodueixen
per inseminació artificial; els ramaders compren el semen, més
car com més bones qualitats genètiques té el toro. Pràcticament
tot el semen ve dels EUA, que és on s'ha fet més millora genètica
(a partir de vaques portades des d'Holanda durant el segle XIX). El que avui
es considera el millor toro del món és a Alemanya, però és "fill" d'un
centre d'inseminació nord-americà.
El reglament 2092/91 per a la producció ecològica estableix que
en seleccionar les races o els llinatges es tindrà en compte la capacitat
dels animals per a adaptar-se a les condicions d'entorn i la seva vitalitat i
resistència a les malalties. A més, aquesta selecció s'ha
de fer tenint en compte la necessitat d'evitar malalties o problemes sanitaris
específics associats a determinades races o llinatges utilitzades en ramaderia
intensiva (per exemple la síndrome d'estrès porcí, la síndrome
PSE, mort sobtada, els avortaments espontanis, els parts distòcics que
requereixin cesària, etc.). S'ha de donar preferència a les races
i llinatges autòctons.
El cicle de la llet
En les vaques lleteres es valora tant la capacitat de produir llet com la de "produir
carn", és a dir, tenir fills. Per totes dues coses cal minimitzar l'interval
entre parts d'una vaca, que sol ser de 12 o 13 mesos. La gestació d'un
vedell dura nou mesos.
Quan neix un vedell no se'l deixa mamar, perquè s'hi acostumarien tant
ell com la mare; de vegades no es pot evitar, per exemple si la vaca pareix de
nit. Quan té tres mesos se'l desbanya, és a dir, se li cremen les
banyes perquè no creixin. Així s'eviten problemes entre les vaques
i accidents per als ramaders, i els caps de les vaques poden passar entre els
barrots de les menjadores. En la ramaderia ecològica el desbanyat només
es pot fer per raons de seguretat o si contribueix a millorar la salut, el benestar
o la higiene dels animals.
Les tres i quatre primeres munyides la vaca dóna el calostre, que alguns
ramaders donen al vedell en biberó; després el vedell s'alimentarà en
biberó amb llet de vaca o llet en pols (aquesta està prohibida
en la ramaderia ecològica). Després es muny la vaca fins que li
falten dos mesos per al següent part; es diu que s'eixuga la vaca. A partir
d'aquest moment se li donen antibiòtics per evitar infeccions a la fase
final de gestació. Les munyides dels dos o tres primers dies després
del part no es comercialitzen, perquè podrien tenir residus d'antibiòtics
(a no ser que sigui el primer part de la vaca; en aquest cas, com que la vaca
no havia estat eixugada no se li havien donat antibiòtics).
Les vaques es munyen dues vegades al dia, en alguns casos tres. Ja fa temps que
quasi tothom muny a màquina. Fa deu anys es va inventar un robot que permet
que les vaques vagin a munyir-se soles quan en senten necessitat. El robot neteja
les mamelles de la vaca, la muny i després obre la porta perquè n'entri
una altra. Duu incorporat un sistema informàtic que analitza la llet que
fa cada vaca i permet controlar en quin moment s'ha munyit, quanta llet ha donat,
quant pesa, etc.
- Les vaques solen tenir el primer fill quan tenen 2 anys. Tenen
una vida productiva d'entre 8 i 10 anys, i quan deixen de donar llet
es porten a l'escorxador. El que anomenem carn de bou és carn
de vaca que ha deixat de donar llet.
L'alimentació
La dieta de les vaques està formada per tres grans tipus de "plats":
- Farratge sec (alfals, blat de moro, fenc, herba, palla de cereals,
etc.).
- Ensitjat: és farratge verd que es tritura juntament amb
alguns additius i es guarda a la granja tapat per un plàstic,
on va fermentant.
- Pinso o concentrat: és una barreja de cereals, cotó,
blat de moro, sals minerals, etc. i també additius, que es
tritura fins a formar grànuls. Se'n poden comprar sacs ja
preparats als fabricants, però cada vegada més es prepara
a la mida de cada granja, seguint una fórmula que determina
el veterinari d'acord amb les necessitats dietètiques de les
vaques. A la Unió Europea es poden posar antibiòtics
i altres medicaments als pinsos per a animals, si bé els últims
anys s'han establert regulacions que en limiten l'ús. El pinso és
el que fa incrementar més la producció lletera de les
vaques.
La ramaderia ecològica entén que l'alimentació del
bestiar està destinada a garantir la qualitat de la producció i
no a incrementar-la fins al màxim. El menjar de les vaques
ha de provenir preferentment de la mateixa explotació, i ha
de ser de cultiu ecològic o en conversió. Els pinsos
no poden representar més d'un 40% de la dieta. Com a additius
estan prohibits els antibiòtics i altres medicaments, les
substàncies que s'usin per estimular el creixement o la producció i
els ingredients transgènics. Les vaques han de tenir accés
a pastures sempre que ho permetin les condicions climatològiques.
Per evitar la sobreexplotació dels prats i que s'acumuli massa
nitrogen al sòl no hi pot haver més de dues vaques
per hectàrea de pastura.
La salut
A les granges convencionals, les vaques són animals dedicats a treure'n
el màxim de llet possible. Això fa que les vaques estiguin sotmeses
a un estrès que els debilita el sistema immunitari. Per això és
habitual que agafin malalties, sobretot mamitis (una infecció de les
mamelles). Si una vaca ha estat tractada amb antibiòtics, la llet que
produeix no es pot comercialitzar.
Fa un quant temps, els ramaders no s'hi miraven gaire a l'hora de donar antibiòtics
a les vaques. Avui, però, es fan servir molt menys perquè el sistema
d'anàlisis és més estricte. Si es troben antibiòtics
a la llet es posen sancions al ramader que li poden suposar un cost econòmic
elevat, i no pot córrer aquest risc perquè el preu que li donen
per la llet és molt ajustat.
Fa quatre anys hi va haver un petit rebombori a Espanya perquè s'usava
l'hormona transgènica rBGH o BST, que fa incrementar la producció lletera
de les vaques, sense estar legalitzada. Amb l'ús, però, es va veure
que té més inconvenients que avantatges: augmenta l'estrès
a què les vaques estan sotmeses, i per tant la freqüència
de les mamitis. Avui sembla que el seu ús està majoritàriament
eradicat. Sí que es fan servir altres hormones per regular el cicle reproductiu
de les vaques, per exemple per induir-los el zel.
En la ramaderia ecològica, els pinsos d'alta qualitat juntament amb l'exercici
i l'accés a les pastures de forma regular afavoreixen el desenvolupament
de les defenses immunològiques naturals de l'animal. La mamitis és
molt més infreqüent que en les granges convencionals.
En cas de malaltia s'han d'usar preferentment productes fitoterapèutics
(per exemple essències de plantes), productes homeopàtics i oligoelements.
Només es poden usar antibiòtics i medicaments convencionals de
síntesi sota la responsabilitat d'un veterinari quan els remeis anteriors
resultin ineficaços. Està prohibit usar hormones per controlar
la reproducció. D'altra banda, s'autoritzen els tractaments que siguin
obligatoris segons la legislació vigent (com ara vacunes o antiparàsits
en cas d'alguna epidèmia). Es permet la inseminació artificial,
però no altres formes de reproducció assistida (com la transferència
d'embrions).
El benestar de les vaques
En la ramaderia convencional no hi ha normativa pel que fa al benestar de les
vaques, però als ramaders els interessa que estiguin còmodes perquè produeixin
més.
La ramaderia ecològica estableix que als estables hi ha d'haver almenys
sis metres quadrats per vaca, i a les zones d'exercici a l'aire lliure (diferents
de les pastures) n'hi ha d'haver 4'5. Les vaques només es poden tenir
fermades per motius de seguretat i durant períodes limitats. Quan es transportin
s'ha de fer de manera que es redueixi l'estrès a què es veuen sotmeses.
No es pot usar cap sistema d'estimulació elèctrica, ni fer servir
tranquil·litzants al·lopàtics.
|

Opcions Núm 4
Juliol-setembre 2002
Secció Opcions

• L'article en .pdf
• L'article en html...
• La llet
• Fabricants 1
• Fabricants 2
• Més informació

Tant la revista com aquest web estan sota una Llicència de Creative Commons.
|