La llet: més informació
El mercat de la llet
L'any 1985 es va introduir a la Unió Europea el sistema
de quotes per a la producció lletera. Es va assignar a cada
ramader la quantitat que produïa en aquell moment, i més
tard hi ha hagut alguna actualització de les quotes. Quan
un ramader es dóna de baixa la seva quota es reparteix entre
els altres. Els ramaders poden comercialitzar quotes entre ells, és
a dir, un pot comprar la quota d'un altre.
El preu de la llet es negocia entre ramaders i indústries lleteres. Si
hi ha molt excedent té més poder de decisió la indústria,
si hi ha molt dèficit en tenen més els ramaders, que se solen agrupar
per negociar els preus. Els acords es prenen per intervals de temps variable,
depenent de cada acord.
Així doncs, en principi el preu de la llet oscil·la seguint la
llei de l'oferta i la demanda. Però hi ha diversos factors que influeixen
sobre el mercat:
- Les grans superfícies pressionen per abaixar cada vegada més
el preu de venda al públic, amb la qual cosa van escanyant tant els
fabricants com els ramaders. Regularment es detecten casos de venda a pèrdues
(el PVP és inferior al preu que han pagat al fabricant; això està prohibit
per la llei). No obstant, a principis d'aquest any el preu percebut pels
ramaders va baixar entre dues i cinc pessetes per litre, malgrat que durant
l'any anterior el PVP havia pujat. Al govern també li interessa que
el preu de la llet es mantingui baix per tal que no s'incrementi l'IPC.
- Les grans indústries lleteres es posen d'acord per establir un preu
de compra, la qual cosa contravé la llei del lliure mercat. Recentment
l'Audiència Nacional ha ratificat la condemna a un conjunt de grans
empreses a pagar 7'2 milions d'euros per una denúncia posada l'any
1991 per aquesta pràctica (alguns ramaders pensen que són ells
mateixos els que paguen les multes, a través de rebaixes en el preu
de la llet). Avui les empreses tenen cura de no fer acords per escrit però,
sospitosament, de vegades s'abaixa el preu a tots els ramaders alhora.
- S'importa llet sobretot de França i Portugal, la qual cosa fa incrementar
l'oferta. També s'importa molta llet en pols dels Estats Units, que
es destina a l'elaboració de formatges.
- Hi ha un mercat negre de llet, és a dir: ramaders que produeixen
més quantitat que la que els toca per quota. Produir llet fora de
quota és un parany en què alguns ramaders cauen: s'incrementa
l'oferta i s'abaixa el preu, amb la qual cosa es perjudica tot el sector.
- A nivell mundial hi ha uns fons alimentaris per cobrir necessitats en cas
de catàstrofes. La UE i els EUA aporten la llet d'aquest fons alternadament
cada dos anys. Els dos anys que li toca a la UE creix la demanda i el preu
puja, i els que toca als EUA passa el contrari. D'altra banda, en la producció lletera
hi intervenen molts elements interrelacionats (preu dels cereals, de la soja,
disponibilitat de maquinària, etc.); la globalització fa que
depenguin de factors molt llunyans i per tant siguin difícils de controlar.
Tot plegat fa que els ramaders tinguin una pressió constant
per reduir costos d'explotació. En paraules d'un d'ells:
arriba un moment que estàs al límit. Has de fer malabarismes
per abaixar mitja pesseta el cost per litre, i l'endemà vénen
i et diuen que el preu de venda ha baixat tres pessetes.
Les organitzacions sindicals agràries fa molt temps que reclamen de l'Administració un
control sobre el mercat negre de llet, i l'any passat van posar una denúncia
judicial. A principis d'aquest juliol l'Audiència Nacional va acceptar
fer-se càrrec de la investigació del cas, després de rebre
les proves presentades per la Fiscalia Anticorrupció a instàncies
del Ministeri d'Agricultura. Pocs dies després de saber-se aquesta notícia
algunes empreses van començar a buscar ramaders amb quota legal. S'hauran
d'apujar els preus, va dir algun cap de compres a un ramader.
Una part de culpa de la situació en què es troben els ramaders
espanyols és que no estan units, i també el fet que ramaders i
indústria es vegin mútuament com a bàndols contraris, quan
a fi de comptes tenen interessos comuns. Això no passa als ramaders francesos,
per exemple, que col·loquen els excedents en altres països, encara
que sigui a cap preu, per tal de preservar el seu mercat. De fet, segons la Unión
de Pequeños Agricultores y Ganaderos el fet que la gran distribució que
opera a Espanya sigui de capital francès i que moltes empreses espanyoles
siguin comprades per empreses franceses permet que França utilitzi Espanya
per regular el seu mercat.
La llet ecològica
La llet ecològica pot seguir els mateixos processos productius
que la convencional. La diferència entre ambdues rau en la
forma com s'han cuidat les vaques (vegeu l'apartat
A
la granja de vaques), la
qual cosa fa que la llet ecològica no contingui residus
de productes químics ni d'antibiòtics, i té menys
risc d'estar contaminada amb metalls pesants.
A la llet convencional en principi tampoc no hi hauria d'haver
residus d'antibiòtics, però és més
difícil garantir-ho. Més probable és que
hi hagi residus de productes fito- i zoosanitaris de síntesi,
entre els quals hi poden haver substàncies organoclorades,
que són tòxiques.
La llet ecològica s'ha de recollir en tancs específics
sense barrejar-se amb l'altra, i les línies de producció també han
de ser específiques.
A Europa, el mercat de llet i lactis ecològics augmenta
entre un 25% i un 30% cada any.
Un aliment fonamental... durant poc temps
Per digerir la lactosa necessitem lactasa, un enzim. Quan naixem tenim lactasa
a l'intestí, però l'anem perdent i abans d'arribar als quatre
anys ja quasi no en tenim. Això és comú a tots els mamífers:
després de l'edat en què es deixa de prendre llet de la mare
el cos deixa de produir la substància necessària per digerir-la.
Els humans fa uns 10.000 anys que bevem llet d'altres espècies, però en
fa milions que només preníem la llet de la mare en la primera
etapa de la vida, i vam seguir la mateixa evolució que la resta dels
mamífers. Només al nord d'Europa el nivell de lactasa a l'intestí es
manté una mica més alt que a la resta del món, perquè les
condicions de l'entorn, fosc i fred, determinaven que era convenient prendre
llet per obtenir calci i vitamines que no podien obtenir d'altres fonts. Sense
lactasa, la lactosa transcorre pel sistema digestiu sense ser absorbida. En
algunes persones causa malestar i diarrea, i molts adults tenen intolerància
a la lactosa. Durant la formació del iogurt i els formatges, els bacteris
que fermenten la llet es mengen la lactosa. Per això la gent amb intolerància
a la lactosa pot prendre derivats lactis sense problema.
Els
"aliments funcionals"
La llet "enriquida" forma part del que s'anomena aliments
funcionals. Segons la indústria alimentària, són
aliments que ajuden a prevenir malalties i milloren l'estat de
salut i de benestar. Per exemple, Puleva ens explica que enriqueix
la llet amb àcids Omega-3, presents de forma natural al
peix blau, perquè prevenen problemes cardíacs i milloren
l'elasticitat de les artèries.
Es tracta d'"esmicolar" aliments o microorganismes per
treure'n els nutrients bàsics (fibra, vitamines, minerals
etc.) i després usar-los com a "peces" per muntar
nous productes "enriquits".
Fer aliments funcionals és la tendència dominant
avui. Hi ha molta competència al mercat, i cal buscar maneres
d'atreure els consumidors. Crida l'atenció com la indústria
parla d'aquesta nova moda; sembla que acabi de "descobrir" els
nutrients, i que "finalment" hagi aconseguit corregir
la natura, que ens emmalaltia amb els seus aliments incomplets
o defectuosos.
Parlarem amb més extensió dels aliments funcionals
en propers números d'Opcions .
Sobre
les vaques boges
D'ençà que va esclatar la crisi de les vaques boges
(la malaltia EEB), la Unió Europea "va boja" fent
normatives per regular l'alimentació dels animals. Contínuament
surten disposicions admetent o prohibint determinats ingredients,
posant o traient productes de la llista d'excepcions a les disposicions
anteriors, etc., i a més les normes entren en vigor molt
pocs dies després de ser publicades, de manera que els Estats
membres també es tornen bojos aplicant-les. Aquest desconcert
ve donat pel fet que no hi ha una política clara per part
de la UE, i encara menys consensuada pels diferents sectors implicats.
Un informe (del 2001) del Tribunal de Comptes de la UE sobre com
tractar el problema de les vaques boges reflecteix molt bé aquesta
indefinició: La conveniència o no d'alimentar els
animals que són herbívors per naturalesa amb pinsos
que contenen productes animals és una qüestió que
ha guanyat actualitat. Aquest mateix informe diu que cal considerar
la manera de reorientar les subvencions del sector de la carn de
vacum a objectius no lligats a la producció, respectant
alhora la necessitat de proporcionar als agricultors unes condicions
de vida raonables, [i cal també considerar], en vistes de
la crisi persistent de l'EEB, la manera de fomentar pràctiques
ramaderes extensives i favorables al medi ambient i la substitució de
les proteïnes animals per altres de tipus vegetal en l'alimentació dels
remugants.
En el moment de redactar aquesta informació, està prohibit
posar qualsevol proteïna animal en aliments per a remugants
i posar qualsevol proteïna animal elaborada (farines i derivats
de sang d'animals) en aliments per a altres animals destinats a l'alimentació humana,
amb les excepcions següents: es poden fer servir farines de
peix per a no remugants, gelatina de no remugants per a la producció d'additius,
i proteïnes hidrolitzades (provenen de la pell dels bovins),
fosfat dicàlcic (prové d'ossos de remugants), llet,
lactis, ous i derivats per a tots els animals destinats a l'alimentació humana.
Però és probable que quan llegiu la informació la
normativa ja hagi tornat a canviar. Mentrestant, aquest any a Espanya
s'ha detectat una desena de vaques amb EEB cada mes.
Per més informació podeu visitar la web www.eeb.es.
Elss falsos bio
El lacti és un dels sectors en què es donen més
casos de falsos bio (vegeu la secció Trampes del número
2 d'Opcions). Es fa servir el terme bio sobretot en els iogurts
que porten bífidus actiu, una bactèria que s'afegeix
al iogurt i que ajuda a regenerar la flora intestinal després
d'una descomposició. El 30 de maig passat la Comissió Europea
va demanar formalment al govern espanyol que derogui la llei per
la qual permet fer servir els termes bio i biològic en aliments
que no procedeixen de la producció ecològica. És
el segon pas en el procediment establert pel Tractat de la UE en
cas d'infracció. Si l'Estat espanyol no dóna una
resposta satisfactòria en dos mesos, podria ser denunciat
davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
L'agricultura biodinámica
Els principis de l'agricultura biodinàmica van ser establerts
a principis del segle XX per Rudolf Steiner, que també és
el pare de la visió antroposòfica de la vida. Segons
aquesta filosofia, qualsevol forma de vida és la unió de
forces materials i immaterials provinents del cosmos. Així,
les fulles de les plantes reben l'energia del calor de les estrelles
(el sol) i les arrels prenen les sals minerals de la solidesa de
la terra. Totes les feines agrícoles (sembrar, fertilitzar,
cuidar el bestiar) s'han de fer seguint les forces còsmiques
(sol, lluna, planetes) i terrenals (aigua, aire, minerals). Per
fer que la terra i les plantes estiguin receptives a aquestes forces
es fan servir unes tècniques especials de compostatge i
uns preparats biodinàmics que es donen a la terra, les plantes
i els animals.
En una explotació ramadera, només es pot tenir el
bestiar que es pugui alimentar quasi exclusivament amb els recursos
propis de la finca; està permès adquirir un petit
percentatge d'aliments d'altres orígens, que han de ser
de cultiu ecològic. S'entén que el bestiar (vaques,
aviram, etc.) retorna tota la fertilitat que els camps necessiten,
i aliment per a les persones de la finca i les de l'entorn que
no poden treballar la terra. No està permès desbanyar
les vaques.
Les normes biodinàmiques no permeten esterilitzar la llet
(en la producció ecològica sí que es permet).
Los lobbies
Durant la reunió del Fòrum Econòmic Mundial
del gener del 1999, a Davos, el secretari general de les Nacions
Unides va llançar la idea que els líders empresarials
mundials podien ajudar a construir els pilars socials i mediambientals
necessaris per fer que la globalització sigui bona per a tothom.
La idea va prendre forma el juliol del 2000, quan es va inaugurar
el
Global Compact (Pacte Global) a la seu de les Nacions Unides amb
l'assistència dels responsables d'una cinquantena de grans
empreses i representants d'altres sectors socials. Vegem com es descriu
a sí mateix.
