Qui governa Europa?

Les empreses que tenen més poder econòmic són aquelles a les quals donem més diners amb el nostre consum. Però, gràcies a organitzacions com l'ERT, també tenen molt poder polític, fins al punt que pràcticament totes les decisions polítiques importants estan inspirades.

Arribes a casa amb la compra feta, i al cabàs hi portes una barreta de xocolata Nestlé, una capsa d'aspirines Bayer o un paquet de detergent Skip. Sabies que elegint aquestes marques estàs donant suport a qui decideix en gran part les polítiques de la Unió Europea? La resposta a per què el consum de productes tan quotidians té relació amb l'agenda política europea és l'ERT: la European Round Table of Industrialists (Taula Rodona Europea d'Industrials).

Què és l'ERT?
L'ERT és un lobby o grup de pressió creat el 1983, que agrupa els presidents de les 47 principals empreses multinacionals d'Europa (només se'n pot ser membre per invitació personal). Un grup de pressió és una organització que representa un determinat sector social (en aquest cas l'empresarial), que té per missió donar a conèixer els seus interessos al poder polític, i pressionar-lo perquè els tingui en compte a l'hora de legislar.

Pràcticament cap política europea no tira endavant si prèviament no té el beneplàcit de l'ERT

Les empreses representades en l'ERT tenen una facturació conjunta de 950.000 milions d'euros (xifra que equival al 60% de la producció industrial del continent), i donen feina a uns 4 milions de treballadors. El pressupost d'algunes de les empreses és similar al PIB d'algun dels estats europeus.

En la declaració d'objectius de l'ERT hi llegim: Fomentar l'enfortiment de l'economia europea i la millora de la competitivitat global. Els mecanismes per acomplir aquests objectius són:

De l'Europa de les nacions a l'Europa de les corporacions
La indústria té una relació molt privilegiada amb els polítics. Una de les claus està en els lligams personals: l'abril de 1993, el que era secretari general de l'ERT, Keith Richardson, va declarar: Accés vol dir poder trucar Kohl i recomanar-li que llegeixi un informe. També vol dir que John Major et truqui per agrair els punts de vista de l'ERT, o dinar amb el primer ministre suec just abans de la decisió sueca d'incorporar-se a la Unió Europea.

Institucionalitzar el paper dels lobbies significa transformar la democràcia en una "lobbycràcia"

Quan es va crear l'ERT, alguns governs hi eren reticents perquè significava una amenaça per a la sobirania dels estats. Però l'ERT va treballar per vèncer les reticències, fins aconseguir que es creés el CAG, Competitiveness Advisory Group (Grup Assessor per la Competitivitat). És l'organisme oficial que la Unió Europea consulta abans de prendre decisions, i està fortament influenciat per l'ERT, de manera que pràcticament cap política europea no tira endavant si prèviament no ha estat inspirada per l'ERT o no té el seu beneplàcit. Amb el CAG, la influència dels lobbies empresarials sobre la presa de decisions de la Unió Europea va quedar institucionalitzada.

Wisse Dekker, responsable de la Philips, va declarar el 1983: Si esperem a què els nostres governs facin alguna cosa haurem d'esperar massa. No pots deixar-ho tot en mans dels polítics. La indústria ha de prendre la iniciativa. Per l'ERT, "prendre la iniciativa" vol dir "decidir unilateralment". I ho aconsegueixen: la forma que ha pres la Unió Europea és la que ells han proposat, en molts aspectes (a la taula es mostren alguns exemples).

Les conseqüències del tipus de polítiques preconitzades per l'ERT poden fer-nos reflexionar. Per exemple, en l'informe Creació de treball i competitivitat per mitjà de la innovació, l'ERT recomana afavorir la innovació tecnològica i la creació de nous llocs de treball. L'objectiu d'aquestes mesures és incrementar la competitivitat de les empreses europees. Però s'ometen els efectes perversos (de precarietat laboral) que pot tenir la creació d'aquests nous llocs de treball.

Un cop observats tots aquests aspectes cal preguntar-nos: qui governa Europa? Per què quelcom amb tanta influència sobre les nostres vides és pràcticament desconegut per la majoria dels ciutadans europeus? Què és més important, el pes del vot democràtic o el poder econòmic?

Els lobbies com l'ERT (i d'altres no tractats en aquest article com la UNICE o AmCham) són un espectre invisible però vinculant, que plana en la presa de decisions polítiques. Institucionalitzar el paper dels lobbies significa transformar la democràcia en una "lobbycràcia". Ens podem plantejar si aquesta desfiguració de la democràcia és convenient. Mentrestant, continuen manant aquells als quals donem més vots... a les botigues.