Els fabricants de detergents (2)

Ecover

Eco Lino i Ecover pertanyen a l'empresa belga Ecover, fundada el 1979. Fa detergents i altres productes de neteja, tant per al sector domèstic com per a l'industrial. Subcontracta la fabricació de pastilles a una empresa danesa, perquè no té la tecnologia necessària (el detergent en pastilles d'Ecover encara no és al mercat espanyol).

És pionera en la fabricació de detergents ecològics; des del principi va fer detergent sense fosfats. A mesura que els problemes mediambientals del món es feien més evidents, la demanda de detergent ecològic va incrementar-se, i l'empresa va anar creixent. A finals dels anys 1980 ja era present a molts països europeus. Va decidir construir una fàbrica ecològica per a la qual es requeria una inversió molt important, i l'empresa es va vendre a Group 4 Falk, una multinacional danesa de seguretat. Actual-ment pertany al Jörven Holding.

Ecover va ser una de les fundadores de l'EDMA (Associació de Fabricants de Detergents Ecològics), i ha col·laborat en la definició de condicions que han de complir els detergents per a rebre l'etiqueta ecològica europea (tot i que creu que aquestes condicions són massa laxes).

La fàbrica ecològica d'Ecover, a més de reduir l'impacte negatiu sobre el medi, permet a l'empresa incrementar els seus beneficis econòmics

• Medi ambient Ecover és conscient que la gran quantitat d'espècies que habiten rius i mars estan a la base de la cadena tròfica, i són fonamentals per a l'equilibri ecològic. Com que la seva activitat té repercussions en els sistemes aquàtics, creu que és responsabilitat seva no perjudicar-los. Es preocupa perquè tots els ingredients que fa servir siguin totalment biodegradables i no tòxics, i també perquè no causin problemes dermatològics als usuaris. Intenta obtenir-los de proveïdors el més propers possible.
. El 1992 va estrenar el que ells anomenen "la fàbrica ecològica", que és una remodelació de l'antiga planta de producció. Les bigues són de pi del nord d'Europa, obtingut de boscos explotats sosteniblement, i estan envernissades amb oli de llinosa (com a substitut de vernissos sintètics). Els totxos són de residus d'argila provinents de la indústria del carbó. La teulada té diverses capes; a la més exterior hi ha herba, que regula la temperatura tant a l'estiu com a l'hivern, i la capa aïllant és feta de llana de roca i cautxú impermeable. Els envans són de plaques de guix amb aïllant fet de paper reciclat, i el paviment és de linòleum. Hi ha algunes cúpules i parets exteriors de vidre, orientades de manera que s'aprofiti al màxim la llum i l'escalfor del sol. Un artista va pintar les parets del vestíbul per fer-les més alegres.
L'aigua residual es tracta en una depuradora biològica, que inclou un sistema d'estanys amb canyes i plantes aquàtiques (els microbis de les arrels purifiquen l'aigua). L'aigua que surt de la depuradora s'usa per als sanitaris i per regar l'herba de la teulada a l'estiu.
L'edifici s'integra bé en l'entorn, gràcies a la forma (la teulada no és plana sinó que té forma com de barret), als colors (de l'herba de la teulada, de la fusta i de l'argila), i als estanys, tanques i arbustos que van posar a l'exterior.
D'altra banda, han ideat un procés de producció propi que permet consumir molta menys energia que usant el procés convencional. Aquesta fàbrica, a més de reduir l'impacte negatiu sobre el medi, permet a l'empresa incrementar els seus beneficis econòmics, perquè estalvia despeses en consums i en manteniment, i minimitza els riscos per a la salut dels treballadors.
. A Ecover hi ha muntat un sistema per compartir cotxe entre els treballadors. Els que l'usen tenen un sobresou, i els que van a la fàbrica en bicicleta també.
. La universitat sueca Stensund Folk College té una instal·lació d'aqüicultura per estudiar els efectes de les aigües residuals sobre la vida aquàtica. Després d'usar productes Ecover a tot el campus durant cinc mesos, van veure que la qualitat de l'aigua i les condicions de vida de peixos, plantes i microorganismes havia millorat.
. Ecover declara tots els ingredients dels detergents a l'envàs, i proposa que es faci en tots els detergents que s'anomenin ecològics. Creu que és fonamental que es faciliti informació el més clarament possible, per tal que pugui créixer la consciència dels problemes mediambientals en general i els associats amb els productes de neteja en particular. Ha llançat un projecte per intentar que els seus proveïdors siguin igualment transparents.

• Social Ecover creu que dins del concepte de sostenibilitat s'hi inclouen no només els aspectes mediambientals, sinó també els socials i econòmics.
. Els treballadors es poden acollir a un sistema de torns rotatius. La meitat del personal són dones. L'organització és força horitzontal, i tots els treballadors es reuneixen per parlar de la marxa de l'empresa una vegada l'any.

 

Incasa

Mimidú és una marca d'Incasa (Industrias Català S.A.). És una empresa de Santa Margarida i els Monjos que es va fundar el 1983. Fabrica suavitzants tèxtils, productes de neteja, tovalloletes humides netejadores, i detergents líquids (representen el 5% del volum total de producció).

Té algunes marques pròpies, però el gruix de la producció és per a marques blanques de cadenes de distribució com Eroski (marca Washme) o Schlecker (marca As). Incasa creu que el pes de les marques tradicionals s'està perdent, perquè els consumidors ja han descobert que els preus baixos dels detergents de marques blanques no tenen perquè estar associats amb mala qualitat. Pensa que la qualitat del seu detergent líquid és comparable a la de la marca líder a Espanya (Ariel).
Per tal de poder oferir productes bons a preus molt inferiors als de les grans marques, manté una estructura mínima (però suficient) i no inverteix en publicitat.

Incasa ha estat distingida com a Empresa Gasela per la Generalitat. La distinció es dóna a empreses que han tingut un increment fort en vendes i tenen una bona rendibilitat financera (és a dir, tenen beneficis).

 


Grupo AC Marca

Els detergents líquids Norit i Gior són de Grupo AC Marca, que està format per Industrias Marca (productes de neteja), Laboratorios RTB (perfumeria, higiene i cosmètica) i Grupo Ceys (adhesius i bricolatge). El 1922, Antonio Marca va fundar una empresa que feia tints tèxtils per a ús domèstic. L'empresa va anar comprant altres empreses i marques, fins a formar el grup actual. Té una filial productora a la República Txeca, i filials comercials a Portugal, França, Itàlia, Eslovàquia, Hongria, Polònia, Mèxic i Xile. Està valorant la possibilitat de fabricar a Mèxic i en algun altre país que encara no vol revelar.

Una de les característiques del grup és que s'ha especialitzat en productes molt concrets, com detergents líquids per a roba delicada (Norit és líder a Espanya, amb un 40% de quota de mercat, i Finosedil és la segona marca a Catalunya) o esponges per netejar sabates. També fabrica per a algunes marques blanques (com Carrefour, m&k o Dia), i té una xarxa de distribució pròpia.

• Medi ambient El Grupo AC Marca està adherida al programa Wash Right.

• Social El Grupo AC Marca és una entitat protectora del Gran Teatre del Liceu (li fa una aportació anual de 30.000 euros), i col·labora amb l'Institut Químic de Sarrià per potenciar l'educació i la recerca.

 

Persán

Puntomatic va ser el primer detergent concentrat en pastilles que hi va haver a Espanya, el 1983, i encara és líder en aquest segment. La marca és de l'empresa Persán, que va néixer a Sevilla l'any 1941. És un dels principals fabricants de detergents de capital espanyol, juntament amb Bilore. Té una filial comercial a Argentina des del 1998.

Un 35% de les seves vendes corresponen a detergents per a marques blanques (Mercadona, Unigro, Carrefour, Dia, Condal). Exporta a Europa i Amèrica Llatina.

Una de les activitats importants de l'empresa és la recerca. Hi destina el 52% de les inversions i el 8% del personal. Té projectes de col·laboració amb diverses institucions, com ara la Universidad de Sevilla.

• Medi ambient Persán està adherida al programa Wash Right.

 

Unilever

Skip i Surf pertanyen a Unilever, una multinacional anglo-holandesa de la qual poca gent ha sentit parlar, però que en canvi és propietària de moltes marques de gran consum arreu del món. Com ells mateixos diuen, a la ciutat més gran i fins al poblet més petit i remot, hi trobaràs les marques que ens han donat èxit. Unilever és l'empresa que més diners dedica a publicitat del món: uns 6.500 milions d'euros anuals (més d'un bilió de pessetes).

Va néixer el 1930, fruit de la fusió entre l'holandesa Margarine Unie (feia margarina) i l'anglesa Lever Brothers (feia sabó). Ven productes d'alimentació, neteja, perfumeria i higiene, i té un nombre indeterminat d'altres activitats, que inclouen indústries petroquímiques i plantacions de te.

Entre els membres del consell d'administració d'Unilever hi ha Sir Leon Brittan, exvicepresident de la Unió Europea i excomissari europeu de comerç.

Al llarg de la seva història, Unilever ha crescut gràcies a comprar moltes empreses i marques, alhora que es desfeia de les menys productives. L'any 2000 va adquirir el gegant de l'alimentació Bestfoods (marques Knorr, Starlux, Hellman's i Nocilla), la qual cosa va implicar acomiadar 8.000 treballadors.

Aquesta seria la seva última gran compra, perquè el mateix any la multinacional va fer un gir substancial i es va orientar cap a la "minimització". Va dissenyar el pla "Camí cap al creixement", amb l'objectiu de créixer entre un 5% i un 6% anualment fins al 2004. El pla preveu quedar-se amb només 400 de les 1.200 marques que tenia en aquell moment, tancar unes 100 fàbriques i eliminar uns 25.000 llocs de treball (un 10% de la plantilla total). Fer-ho li costarà uns 3.000 milions d'euros, però al capdavall li suposarà un estalvi de 5.000 milions d'euros. La primavera del 2001 ja havia tancat 59 fàbriques i eliminat 15.100 llocs de treball. De fet, els cinc anys anteriors al "Camí cap al creixement" Unilever havia eliminat 10.000 llocs de treball anualment.

Sembla que un dels motius per a la minimització és la constatació que el creixement de les grans empreses està arribant a un sostre. Per exemple, la multinacional britànica ICI (Imperial Chemical Industries, una de les més grans empreses químiques del món) està tenint problemes econòmics seriosos. La mateixa Unilever va tenir uns beneficis de 3.302 milions d'euros el 2000, que són un 77% dels que havia obtingut l'any anterior, i el valor de les seves accions havia caigut un 35% el 1999. Quan va anunciar el "Camí cap al creixement", les accions van pujar un 8% a les borses de Londres i Amsterdam.

Els gegants Procter&Gamble, Unilever i altres estan "minimitzant" els seus negocis. Sembla que el creixement continu ha tocat sostre i ara, per seguir sent rendibles, han de desfer-se de la sobrecàrrega que havien acumulat

• Medi ambient Unilever està adherida al programa Wash Right.
. L'abril del 2001, Greenpeace va trobar ingredients transgènics a la sopa Knorr amb crema de blat de moro venuda a Tailàndia, tot i que Unilever havia dit que no n'hi havia.
. Unilever es una de les empreses que fa servir més envasos en el món. Segons diu, té la intenció de reduir al màxim el consum de matèries primeres i de reciclar el màxim d'envasos consumint la menor quantitat d'energia possible. Però, per altra banda, és un dels membres destacats d'EuroPen (vegeu l'apartat Els lobbies).
. Hindustan Lever, la filial d'Unilever a l'Índia (en posseeix el 51%), tenia una fàbrica de termòmetres de mercuri a Kodaikanal, a la regió de Tamil Nadu. El mercuri és un metall molt tòxic, que s'acumula al ronyons, cervell, fetge i sang, i causa múltiples problemes greus de salut, en particular als fetus. Als Estats Units, diversos estats i hospitals estan abandonant l'ús de termòmetres de mercuri, i diverses cadenes de supermercats (incloent-hi la més important, Walmart) n'han deixat de vendre. Durant els anys 80, quan les regulacions mediambientals es van endurir als EUA, diverses empreses van moure les seves operacions a l'Índia. La fàbrica de Kodaikanal rebia el mercuri i el vidre dels EUA, feia els termòmetres, i els enviava de nou cap als EUA, des d'on eren comercialitzats a diversos països.
El gener del 2001, gent de Kodaika-nal va descobrir una pila de termòmetres trencats en un bosc propietat d'Unilever. El bosc forma part de Sholas, un ecosistema respectat per la seva biodiversitat i perquè les aigües subterrànies alimenten el riu Pambar. Unilever va enviar treballadors a recollir aquests termòmetres, que tenien residus de mercuri. També els va fer recollir 7'4 tones de vidre que estaven enterrades en diversos pous en el recinte de la fàbrica. Unilever va dir que aquests vidres no tenen mercuri i es van enterrar a la nostra fàbrica els anys 1980. Però no va explicar perquè havia enterrat un material que es pot reciclar fàcilment... Segons fotografies preses per Greenpeace, els vidres desenterrats tenien quantitats visibles de mercuri, i els treballadors no duien cap equipament de protecció.
De resultes de tota la controvèrsia, Unilever va encarregar una auditoria mediambiental, que va estimar que s'havien alliberat uns 300 quilos de mercuri a les aigües del bosc de Sholas, i uns 70 quilos a l'atmosfera.
D'altra banda, l'any 2000 Unilever havia venut 5'3 tones de termòmetres trencats a una deixalleria. Segons l'encarregat d'aquesta, l'empresa no li va dir que podien tenir residus de mercuri (a l'Índia és il·legal recollir-ne si no es té una autorització expressa). El març del 2001, quan Greenpeace i gent del poble van descobrir que els vidres tenien mercuri, Unilever va dir que cap residu perillós no ha sortit de la nostra fàbrica [..] El vidre venia de la part de la fàbrica on no hi ha mercuri [..] i el vam vendre tenint el permís obligatori de les autoritats. Però el juny, quan havia estat obligada a recuperar aquests vidres, va manifestar: hem recuperat, per emmagatzemar-les en un lloc segur a la fàbrica, les 5'3 tones de vidre amb residus de mercuri de la deixalleria, que havien sortit de la nostra fàbrica inadvertidament i incomplint els procediments establerts. Unilever també va admetre que havia enviat il·legalment almenys 30 tones de vidre contaminat amb mercuri a recicladors del sud de l'Índia. Alguns fan bales per jugar ("canicas") amb el vidre reciclat.
. Unilever està duent a terme un pla de reforestació a Tailàndia. En una fàbrica a Grècia, ha desenvolupat un sistema per tal que una escola propera pugui aprofitar la calor generada per la fàbrica.

• Social Els treballadors de la fàbrica de Kodaikanal van estar exposats al mercuri al llarg dels 17 anys en què va funcionar. Un treballador explica que ell cada dia aspirava mercuri del terra, sense vestir cap protecció, i que es respiraven vapors de mercuri cada cop que s'obria la porta del forn on s'escalfaven els termòmetres. Diversos metges van detectar problemes de ronyons als treballadors; un d'ells explica que l'únic que els podia receptar era deixar la feina. Unilever també va fer revisions mèdiques als treballadors, de les quals va concloure que cap treballador de la fàbrica no pateix cap problema que pugui ser atribuïble a l'exposició al mercuri.
El juny del 2001, Unilever va anunciar que tancaria la fàbrica de Kodaikanal. Segons l'ONG índia Unió Popular per les Llibertats Civils, volia recol·locar els treballadors en una fàbrica a Gujarat, a més de 1.600 quilòmetres, amb l'amenaça que si no s'hi desplaçaven perdrien algunes pagues. El novembre següent, Unilever encara no havia atès les demandes d'indemnització i d'assistència sanitària que havien fet els treballadors.
. Unilever promou diverses iniciatives per educar les comunitats locals necessitades, a diversos països. A l'Índia hi té un centre per a nens discapacitats, on n'hi ha 64.

• Lobbies forma part d'ERT, EuropaBio, Europen, ICC, TABD, USCIB, WBCSD.

 

• Els detergents | Fabricants 1 | Fabricants 2 | +Informació

CRIC — Pl. Molina 8, 1er, 08006 Barcelona
93 412 75 94 — cric@pangea.org — www.opcions.org